Arquitectura Gòtica. Eines pel seu estudi.

L' article de Joan Domenge Mesquida del 2003 es una historia de la historia del concepte de "gòtic meridional" des de la creació d'aquest concepte.  Repassa les aportacions primeres de Male, i de Rey, plantejant  la vàlua del concepte en front del de "gòtic septentrional" .  Continua amb  Rubió i Bellver, Puig i Cadafalch,  i Lavedan i el seu interès en posar de relleu com l’arquitectura gòtica es diferencia i s' adapta a les particularitats meridionals. L' article constitueix així mateix una bibliografia que ens guia en l' estudi d'aquest concepte. Es refereix també a la visió més original de Cirici Pellicer, i respecte el cas de Santa Maria del Mar no deixa d'esmentar la contribució de Bracons a propòsit del traçat harmònic del temple per Berenguer de Montagut.  El 2018 Joan Domenge juntament amb Jacobo Vidal va publicar el llibre Santa Maria del Mar (amb fotogrfies d' Aleix Bagué). ( Fundación Uriach 1838,  Palau-solità   i   P...

  Catedral de Laon, trams del segle XII i del transepte. Jean Bony: La genèse de l’architecture gothique: “Accident ou Nécessité ?” Revue de l’Art Ancien et Moderne num. 58-59 (1983): p. 9-20 La conferencia    “The Genesis of Gothic” (Melbourne, 1978) va ser l’origen d’aquest article, que es pot considerar com el manifest metodològic de Bony. El seu enfocament consisteix a posar de relleu el paper de la imaginació artística en la determinació dels moments clau de l’adveniment de l’arquitectura gòtica, més que no pas el dels patrocinadors o bisbes, en comptes de la dels arquitectes. Aquest enfocament representa una critica a les histories més mitificadores i a fer un esforç per trencar els esquemes més simplificadors. També es una revisió de la interpretació de Viollet-le-Duc de que tota forma està determinada per l’estructura i la lògica tècnica, el que implica una inevitable progressió entre les diferents etapes del gòtic inicial, mentre que en canvi, per Bony cal p...

    Yves Gallet  en la ponència “LIMOGES, CATHÉDRALE SAINT-ÉTIENNE.  LE CHEVET RAYONNANT ET LE PROBLÈME DU GOTHIQUE MÉRIDIONAL”, tot i estudiar l’arquitectura de la capçalera de la catedral mitjançant la documentació i les formes construïdes, planteja superar definitivament l’esquema que la historiografia va mantenir de fer dependre, per un costat la seva autoria a Jean Deschamps, i per l’altre, a considerar l'obra de la catedral de Limoges com una etapa cronològica més en la difusió del gòtic radiant “rayonnant” del Nord cap al Sud, des de Clermont cap a Narbona i després cap a Tolosa i Rodez. Primer posa en dubte l’autoria de l’obra, a la llum de les últimes aportacions de Christian Freigang i d’altres, sobre la família dels Deschamps. Després, fa notar que Narbona no ve tant de Clermont i Limoges, sinó que te com a model la catedral de Bordeus, la qual així mateix, seguiria la línia  de Reims com a catedral d’arquebisbat.  Es més: Clermont i Limoge...

 La veu Catedral del Diccionari Raonat de l' arquitectura francesa del segle XI al XVI   es una molt bona descripció de les  construccions de catedrals gòtiques franceses.  Viollet comença amb les de l'Ille de França, seguint una evolució formal i constructiva fins a atrevirse a establir el model hipotetic ideal de Catedral. Després esmenta les que s'empelten de les tradicions constructives regionals, més al sud i amb la Borgonya, més al Nord, més a l'Est amb l'estil Normand, i al sud fins al cas excepcional d'Albí.  Aquí s'ofereix una versió resumida i traduïda, amb les imatges que corresponen a la veu i altres que Viollet-le-Duc esmenta procedents de d'altres veus del Diccionari.   Es pot trobar tot el diccionari a Wikisource . Aquí posem l' enllaç amb la veu "Cathedrale": https://fr.wikisource.org/wiki/Dictionnaire_raisonn%C3%A9_de_l%E2%80%99architecture_fran%C3%A7aise_du_XIe_au_XVIe_si%C3%A8cle/Cath%C3%A9drale CATEDRAL   (...)...