Tipologia de les esglésies gòtiques catalanes. Classificació.

Les plantes i seccions de les esglésies gòtiques representades a la mateixa escala ens permet enunciar diverses consideracions: en primer lloc una d' obvia relativa a les mides de les catedrals i de les altres esglésies, després ens permet una classificació entre les de tres naus i les d'una nau. 

Les seccions ens donen també les  alçaries  i les diferencies entre la nau principal,  les laterals, i les capelles;  així com la construcció de contraforts interiors que emergeixen a l'exterior per sobre de les capelles i el ús d'arcs botant en alguns casos.

Pel que fa a les capçaleres podem veure l’ús d'espais de  giroles i  d’absidioles o capelles en una disposició de semi polígon amb set costats o cinc costats que sumats als dos inicials de la nau  donen lloc al presbiteri. 

Una altre característica comú es la de naus longitudinals sense creuer (exceptuem la catedral de Narbona, Sant Joan de Perpinyà i la catedral de Valencia, que s'han inclòs en el conjunt per tal de poder establir certes relacions i distincions com aquesta del creuer i el transsepte). Pel que fa  a la forma dominant de les capçaleres cal fer esment de l' excepcionalitat de la catedral de Palma de Mallorca  i també Santes Creus, per tenir capelles en escaire  i després la ja molt tardana de planta de saló amb voltes estrellades i tercelets de Sant Nicolau de Bellpuig.  En molts casos d' esglésies mitjanes o menors a l'absis no hi han capelles amb la qual cosa els contraforts son exteriors. 

En quan a l'amplitud de l' espai interior tant pel que respecte a l' aspecte quantitatiu de  les llums de les voltes o distancia entre columnes, com a l'aspecte de atreviment constructiu en augmentar aquestes amplades  dels trams de volta tant en el sentit transversal com en el sentit longitudinal de la nau principal, podem apreciar les singularitats dins el tipus general.  Així podem ressaltar l' amplada de la nau de Girona i la renuncia a les tres naus, però també cal prestar atenció a l'amplada de la nau de Manresa i la podem comparar amb l' amplada de la nau principal de  Palma de Mallorca que sumada a la de les naus laterals quasi de la mateixa altura proporcionen un espai grandiós. A més podem observar com Santa Maria del Mar, així com la catedral de Valencia presenten uns trams molt amples longitudinalment, amb gran distancia entre columnes i gran llum dels arcs formers, el que don també una amplia espaialitat i visibilitat interior. Però per sobre de l'excepcionalitat i dels casos més experimentals apreciem la tònica general de naus formades per trams i capelles laterals corresponents. 

En d' altres post ens referim a les característiques estructurals i constructives dels trams, als efectes de il·luminació interior i a les diferencies o adaptacions d'aques gòtic respecte el francès.