La catedral de Palma de Mallorca. Conferencia de Joan Rubió i Bellver

 






Aquesta magnífica conferencia constitueix un al·legat de l’arquitectura de la catedral de Palma pel que fa al seu espai, en dimensions i en funcionalitat, respecte les catedral franceses i del nord. Els mètodes de l’arquitectura comparada hi son presents tant pel que fa als gràfics de seccions com a les dades numèriques d’amplada de les naus laterals respecta la principal i d’esveltesa de les columnes. També es una assaig i comprovació de l’estàtica gràfica i del sistema constructiu, posant de manifest  l’atreviment dels seus mestres constructors.

Conferencia publicada a l’Anuari de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya del 1912. També com a llibre.

http://www2.coac.net/biblioteca/anuario/Anuario1912.pdf  

Pàgines  84-138

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Tipologia de les esglésies gòtiques catalanes. Classificació.

Imatge
Les plantes i seccions de les esglésies gòtiques representades a la mateixa escala ens permet enunciar diverses consideracions: en primer lloc una d' obvia relativa a les mides de les catedrals i de les altres esglésies, després ens permet una classificació entre les de tres naus i les d'una nau.  Les seccions ens donen també les  alçaries  i les diferencies entre la nau principal,  les laterals, i les capelles;  així com la construcció de contraforts interiors que emergeixen a l'exterior per sobre de les capelles i el ús d'arcs botant en alguns casos. Pel que fa a les capçaleres podem veure l’ús d'espais de  giroles i  d’absidioles o capelles en una disposició de semi polígon amb set costats o cinc costats que sumats als dos inicials de la nau  donen lloc al presbiteri.  Una altre característica comú es la de naus longitudinals sense creuer (exceptuem la catedral de Narbona, Sant Joan de Perpinyà i la catedral de Valencia, que s'han inclòs e...
Més informació

Viollet-le-Duc : Catedral

Imatge
 La veu Catedral del Diccionari Raonat de l' arquitectura francesa del segle XI al XVI   es una molt bona descripció de les  construccions de catedrals gòtiques franceses.  Viollet comença amb les de l'Ille de França, seguint una evolució formal i constructiva fins a atrevirse a establir el model hipotetic ideal de Catedral. Després esmenta les que s'empelten de les tradicions constructives regionals, més al sud i amb la Borgonya, més al Nord, més a l'Est amb l'estil Normand, i al sud fins al cas excepcional d'Albí.  Aquí s'ofereix una versió resumida i traduïda, amb les imatges que corresponen a la veu i altres que Viollet-le-Duc esmenta procedents de d'altres veus del Diccionari.   Es pot trobar tot el diccionari a Wikisource . Aquí posem l' enllaç amb la veu "Cathedrale": https://fr.wikisource.org/wiki/Dictionnaire_raisonn%C3%A9_de_l%E2%80%99architecture_fran%C3%A7aise_du_XIe_au_XVIe_si%C3%A8cle/Cath%C3%A9drale CATEDRAL   (...)...
Més informació

Tipologia de les esgésies gòtiques catalanes. Evolució.

Imatge
El propòsit de la següent taula cronológica es fer visibles els períodes de construcció de les esglésies catedrals, parroquials i conventuals que des de la segona meitat del s.XIII fins la segona meitat del segle XVII es produeixen amb formes constructives gòtiques. Cada església està representada per la seva planta i el seu període de construcció. Estan ordenades segons la data d'inici de construcció.  Un segle de construccions, de la segona meitat del s.XIII fins la segona meitat del XIV aproximadament, mostra la característica general de una o tres naus amb capelles laterals entre els contraforts interiors, els absis poligonals tendint a semicirculars amb capelles així mateix entre contraforts. Les tres naus son per les esglésies catedrals grans, però la tendència es cap a la nau única.  El cas singular de la catedral de Girona marca aquesta evolució. Així mateix la poca fortuna de l'experiment ambivalent entre una i tres naus de Manresa també significa la renuncia a les ...
Més informació